#llibresdevi març 2020


/
Mark Forsyth
. Barcelona: Ariel, 2019.


Mark Forsyth, escriptor i etimòleg anglès, narra la història de l’embriaguesa que a la vegada és una mena d’història de la humanitat. A l’ésser humà li ha agradat, li agrada i li continuarà agradant beure i, a més, fer-ho sense control. Aquest sembla el seu destí.

I si diem que és una mena d’història de la humanitat és perquè comença des dels seus inicis, o fins i tot una mica abans: ja als primats els hi agradava beure. «Antes de ser humanos, fuimos bebedores». Un bon inici per a un llibre de lectura amena, ple a vessar d’informació i d’humor, a parts iguals.

El llibre està estructurat en 18 capítols, ordenats cronològicament. Ja hem dit que fa una mena d’història de la humanitat. Els nostres avantpassats baixen dels arbres i esdevenen agricultors: «Comenzamos a cultivar porque queríamos alcohol.» Aquest és el veritable motiu, segons l’autor, per decidir assentar-nos i convertir-nos en agricultors, i no la manca de menjar. I de fet, potser té raó, perquè el pas del nomadisme al sedentarisme, vist amb perspectiva, potser no ha estat tant beneficiós.

Amb l’excedent agrícola, no tothom ha de treballar al camp i es creen les ciutats. Les primeres grans civilitzacions neixen a Mesopotàmia, i els bars sumeris són els protagonistes del tercer capítol d’aquest llibre. Quina beguda servien les taverneres? Cervesa, que els clients consumien fins a emborratxar-se. La cervesa i el vi són les begudes protagonistes del llibre, fins que apareixen les begudes espirituoses cap al segle XVII. Llavors la ginebra, el rom, el whisky i el vodka prenen el relleu amb històries d’embriaguesa protagonitzades per anglesos, australians, russos i americans. L’últim capítol està dedicat a l’episodi de la Llei seca dels Estats Units de primer terç del segle XX.

Però aquest llibre no és una història de les begudes alcohòliques, sinó de la borratxera, i l’autor demostra com totes les grans civilitzacions l’han practicat: sumeris, egipcis, xinesos, grecs, romans, pobles germans, musulmans, vikings, asteques, etc. Tot i haver-hi diferències culturals en el fet de beure i d’embriagar-se, el paper de l’alcohol és central en el comportament humà, tal i com analitza el psicòleg i filòsof americà William James: «El dominio del alcohol sobre la humanidad es incuestionable debido a su capacidad para estimular las facultades místicas de la naturaleza humana, generalmente aplastadas por los datos duros y las críticas secas de la sobriedad. La sobriedad disminuye, disgrega y dice que no; la embriaguez se expande, une y dice que sí. Es de hecho el gran estímulo de la función Sí en el hombre. (...) La consciencia de borracho es una parte de la consciencia mística, y nuestra opinión total de ella debe encontrar su lugar en nuestra opinión de ese todo más grande.»